De la diabetis parlem: Quelcom més que una frase, quelcom més que una idea... .

La joventut és una etapa en la qual prenem consciència de qui som i qui ens agradaria ser, és un temps on tot flueix i tot enamora.
Els joves vivim cada minut amb gran intensitat, les nostres relacions amb amics , companys és el nostre dia a dia, participant d’ experiències, escoltant, parlant, compartint inquietuds al gran marc de la camaraderia.
Diuen que qui té la informació té poder, i això és simplement que quan sabem les coses sabem com actua, com arribar a elles, com arribar a altres.
I ens sentim a gust amb nosaltres mateixos.
Però a vegades callem, pensem que el nostre no és important, que som diferents, que no ens entendran i reprimim el desig de compartir i potser estan esperant que ho fem.
No et tallis amb la diabetis. Perquè és el reconeixement de la normalitat, de l’esforç de cada dia.
I d’aquesta força que demostra molts joves donant exemple de responsabilitat.
A la vida el compartir és el nostre aliment.
I de la diabetis n’hem de parlar.

T.Castillo, M. Flores.