Un somriure

Hi havia una vegada...un fanalet,
que il·luminava el carrer Cavallers.
El duia un nen a la mà,
nen, que un dia es va fer gran.
Però cada dia que creixia, deixava un raig al seu pas.
Era una llum diferent,
una claror que enlluernà el seu caminar.
Aquest nen, creixia, i un dia es va fer gran.
Però sempre que podia...
fugia al costat d' algú que necessitava un somriure
i una altra mà,
Jo, sobtada, el mirava,
i no entenia com ell sol podia a tantes persones
il·luminar;
i aleshores, em vaig fixar molt bé
I em vaig adonar que...
hi havia un somriure amagat dins del seu fanal.

Toñy Castillo