La Mort i l' Amor
Fa temps que no et veig, et tinc al meu cor però no et puc veure ni tocar, estàs lluny de mi, vull tenir-te al meu costat, però sé que no podré fins que em mori, fins que les nostres ànimes es tornin a trobar, a estar juntes.
Desde que vas tenir aquell accident no he tornat a parlar de tu, potser perquè no m’atrevia, potser perquè no tenia valor, fins avui que m’he atrevit a escriure’t unes paraules.
Ploro cada nit per tu, t’estimo molt. Sempre et tindré dintre de mi, és a dir, al meu cor. Sempre et recordaré com un gran amic, t’estimo.
Noelia Sirat Castillo
5 comentarios:
Uauh! Bravo Noelia!!
Sense més paraules FELICITATS.
Tú no deixes d'escriure més.
Noelia es precioso
Se nota que lo has escrito con el alma
Un besote muy fuerte y sigue siendo siempre asi de extraordinaria
MAITE (mama de Lorena)
Sencillamente Precioso Noelia.
Debería Escribir Mas
Noelia, molt bonic. Demostres una gran sensibilitat.Veig que ademas d´heretar la bellesa de la teva mare també hs aquirit el seu talent. Segueix aixi, arribessis lluny
Un peto / Un amic
Hola a mi fa 2 anys va tindre un cas semblant amb aquet ere un amic molt especial se com et sents
Mireia
Publicar un comentario