viernes, 16 de noviembre de 2007

La Mort i l' Amor

Fa temps que no et veig, et tinc al meu cor però no et puc veure ni tocar, estàs lluny de mi, vull tenir-te al meu costat, però sé que no podré fins que em mori, fins que les nostres ànimes es tornin a trobar, a estar juntes.

Desde que vas tenir aquell accident no he tornat a parlar de tu, potser perquè no m’atrevia, potser perquè no tenia valor, fins avui que m’he atrevit a escriure’t unes paraules.
Ploro cada nit per tu, t’estimo molt. Sempre et tindré dintre de mi, és a dir, al meu cor. Sempre et recordaré com un gran amic, t’estimo.

Noelia Sirat Castillo

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Uauh! Bravo Noelia!!
Sense més paraules FELICITATS.
Tú no deixes d'escriure més.

Anónimo dijo...

Noelia es precioso
Se nota que lo has escrito con el alma
Un besote muy fuerte y sigue siendo siempre asi de extraordinaria

MAITE (mama de Lorena)

Anónimo dijo...

Sencillamente Precioso Noelia.

Debería Escribir Mas

Anónimo dijo...

Noelia, molt bonic. Demostres una gran sensibilitat.Veig que ademas d´heretar la bellesa de la teva mare també hs aquirit el seu talent. Segueix aixi, arribessis lluny
Un peto / Un amic

Anónimo dijo...

Hola a mi fa 2 anys va tindre un cas semblant amb aquet ere un amic molt especial se com et sents

Mireia